Tipus de fusta

Tipus d'arbres dels quals pot sortir la fusta:

• Pi: És un arbre del gènere Pinus, que ve de la família dels avets, cedres... Hi ha moltes classes de pins, encara que cada espècie té un lloc especial on es planta i on viu:

          Pins:

                      

• Roure: El roure és un arbre de muntanya.

          El roure és de fusta dura. Designa espècies europees de Quercus de fulles toves, de vora sinuosa, caduques, pròpies de climes temperats oceànics; o bé de variants fresques, per altitud, del clima mediterrani.

          Roures:

    

• Faig: És un arbre gran de la família Fagaceae. Pot arribar a una alçada de 30 m., amb el tronc recte i cilíndric, d'escorça llisa i d'un gris blanquinós. A la Peninsula Ibèrica es distribueix per la meitat nord peninsular. Als Països Catalans el trobem als Pirineus,  és de clima oceànic i humit.

                    

 

• Avet: Totes les espècies d'aquest gènere són arbres de fulla persistent que atenyen de 10 a 80 metres d'alçària. És un dels arbres típics de Nadal, del qual pengen ornaments o garnaldes durant les festes. L'única espècie d'avet que creix espontàniament als Països Catalans en alguns vessants ombrívols del Pirineu és       l´Abies Alba.

                                                      

                      

• Cedra:  Adopten la forma d'arbres sempre verds, de fulles aciculars agrupades en fascicles i pinyes ovoides i dretes, que cauen amb la maturitat. Són arbres de capçada grossa i figura cònica en la joventut passant a la forma tabular quan són vells.

                                               

• Freixe: Agafan la forma d'arbres de mida mitjana o gran i, excepte unes poques espècies subtropicals, són de fulla caduca. Les flors d'algunes espècies no tenen periant, d'altres només tenen calze i encara d'altres tenen quatre petals. Els fruits són del tipus sàmara.

                                                

• Noguera: És un arbre silvestre, subespontani o conreat. La noguera és conreada a Europa pels seus fruits anomenats nous o anous. És un arbre caducifoli monic corpulent, no gaire alt, aproximadament d'uns 20 metres, però de capçada àmplia i voluminosa. El tronc acostuma a ser ample, s'han trobat alguns exemplars de 5 metres de diàmetre, i es buida en els exemplars vells. Té l'escorça esblanqueïda, llisa, que s'esquerda amb el pas dels anys.

                                 

• Teca: Són arbres molt grans que creixen fins a 30–40 m. Són originaris de les zones tropicals de l'Àsia del sud i del sudest. La fusta és molt apreciada i a causa d'aquest fet es troben en perill d'extinció en llurs hàbitats originals. La teca comuna es cultiva en plantacions molt grans.

                                     

• Balsa:  És un gran arbre , fins a 30 m d'alçada, nadiu de els boscos equatorials de America dels Sud i Amèrica central . El terme també es refereix a la fusta d'aquest arbre, molt lleugera i fràgil, especialment utilitzat per fer models de avions i en el cinema a crear objectes que poden trencar amb facilitat (per escenes que requereixen efectes especials ).